CARLOTA M. FONTSERÈ







Hola!

Em dic Carlota i sempre he estat vinculada al món de l’art i el disseny, una connexió que ha alimentat la meva creativitat i la meva passió per aquest àmbit. Recentment he finalitzat el Grau en Disseny a EINA, una etapa que m’ha permès consolidar els meus coneixements, explorar noves perspectives creatives i desenvolupar una manera de treballar crítica i versàtil.

Em considero una persona inquieta, curiosa i oberta, amb moltes ganes de continuar aprenent i d’afrontar nous reptes que em permetin créixer tant personalment com professionalment dins del món del disseny.





[EXPERIÈNCIA]

Atipus
Dissenyadora Junior
Des 2025 - Act

Elha Laser Center
Dissenyadora en pràctiques
Juny 2025 - Nov 2025

Innspiro
Col·laboracions
2022 - 2026

Col·legi oficial de disseny gràfic de Catalunya
Dissenyadora en pràctiques 
Nov 2021 - Març 2022


[ESTUDIS]

Eina Universitat d’art i disseny de Barcelona
Mensió en Disseny Gràfic
Set 2022 - Juny 2026

Escola Massana Centre d’art i de disseny
Grau Superior de Gràfica Impresa
Set 2019 - Juny 2022


Easd, Escola d’art i disseny de Vic
Batxillerat Artístic
Set 2017 - Juny 2019


[EXTRAS]

ADGxBrut!
Presentant - 404 Flora not found
0ct 2026



@carlotamfontsere
carlotamartinezfontsere@gmail.com
linkedin

PROJECTES








404 FLORA NOT FOUND

Treball final de Grau
2026




El projecte que plantejo parteix d’una problemàtica actual: la disminució progressiva de la presència de natura en entorns urbans i rurals i l’augment d’espècies vegetals amenaçades a Catalunya. Moltes espècies de flora estan incloses en catàlegs de conservació, diverses es troben en perill d’extinció o en estat vulnerable, i moltes han desaparegut del seu hàbitat tradicional a causa de l’impacte de l’activitat humana i la transformació dels paisatges naturals. Això no només evidencia una crisi ecològica, sinó també un canvi en la manera com percebem i entenem la natura.





L’estructura conceptual del projecte es basa en els vuit articles del manifest dels drets de les plantes recollits a La nació de les plantes de Stefano Mancuso (2019). Cada article es converteix en un capítol del catàleg i actua com a punt de partida conceptual per desenvolupar una interpretació visual pròpia. Aquesta estructura no té una voluntat descriptiva o científica de la flora, sinó que construeix un relat crític i especulatiu sobre la seva absència i sobre la ruptura de les seves relacions ecològiques. D’aquesta manera, el catàleg es planteja com un arxiu fictici que documenta no tant la presència de la natura, sinó les conseqüències de la seva desaparició. El contingut visual de cada article es desenvolupa de manera específica en funció del concepte que representa, adoptant un llenguatge gràfic diferenciat que tradueix visualment idees com el buit, l’absència, la degradació o la ruptura de xarxes ecològiques.


[ARTICLE 1]

La Terra és la casa comuna de la vida. La seva sobirania pertany a tots els éssers vius.

Aquest primer article parteix de la idea plantejada per Stefano Mancuso que la Terra no pertany exclusivament als éssers humans, sinó que és una casa comuna compartida per totes les formes de vida. L’autor qüestiona la visió antropocèntrica segons la qual els humans ocupen una posició central i superior respecte a la resta d’espècies, i defensa que plantes, animals i humans formen part d’un mateix sistema interdependent.

El concepte visual associat al primer article és l’absència i la desaparició. Gràficament, aquest concepte es tradueix a través d’una degradació de la imatge i el text, i es mostra com aquests estan desapareixent. En lloc de representar les plantes de manera completa, el llenguatge visual suggereix la seva pèrdua.




[ARTICLE 2]

La Nació de les Plantes reconeix i garanteix els drets inviolables de les comunitats naturals com a societats basades en les relacions entre els organismes que les formen.

El segon article destaca que les plantes formen part d’una xarxa de relacions amb altres organismes i que qualsevol alteració dins d’aquest sistema pot afectar l’equilibri de tot l’ecosistema. Es posa en valor la interdependència entre espècies i defensa que la supervivència de cada organisme depèn d’aquestes connexions.

El concepte visual es relaciona amb la importància dels pol·linitzadors, ja que són una peça fonamental dins les comunitats naturals i contribueixen directament a la reproducció de moltes espècies vegetals. Per desenvolupar la proposta gràfica, s’ha identificat el principal pol·linitzador de cadascuna de les plantes representades en el capítol i s’ha pres com a referència la seva manera de percebre els colors. Les imatges es construeixen a partir d’aquesta visió, i es fa una combinació cromàtica, mostrant les flors tal com podrien ser percebudes pels seus pol·linitzadors i no des de la mirada humana.





[ARTICLE 3]

La Nació de les Plantes no reconeix les jerarquies animals, basades en centres de comandament o funcions concentrades, i afavoreix democràcies vegetals difoses i descentralitzades.

Aquest article planteja una crítica als sistemes jeràrquics i centralitzats propis de les societats animals, i defensa un model inspirat en l’organització de les plantes. Les plantes funcionen a través d’una estructura distribuïda, sense un únic centre de comandament, fet que les fa més resilients, flexibles i capaces d’adaptar-se als canvis de l’entorn.

La proposta visual trasllada aquesta idea de descentralització al llenguatge gràfic mitjançant la fragmentació i dispersió del text al llarg de la composició. En lloc de seguir una estructura ordenada i jeràrquica, els diferents elements es distribueixen de manera irregular, generant una lectura més oberta i recordant el funcionament de les xarxes vegetals. Aquesta idea també es reforça amb l’ús de la falsa risografia, que aporta petites variacions, superposicions i desajustos que evoquen creixement, expansió i moviment orgànic.




[ARTICLE 4]

La Nació de les Plantes respecta universalment els drets dels éssers vius actuals i els de les pròximes generacions.

El quart article reflexiona sobre la responsabilitat envers les generacions futures i defensa que els drets dels éssers vius han d’incloure tant els organismes actuals com aquells que encara han de venir. Mancuso posa de manifest com les accions del present poden comprometre la biodiversitat i els ecosistemes, condicionant la possibilitat que les futures generacions puguin gaudir-ne i conviure-hi.

La proposta visual estableix una relació entre passat i futur mitjançant un efecte mirall incomplert. Aquesta absència d’informació simbolitza la pèrdua de coneixement, memòria ecològica i biodiversitat que pot produir-se quan desapareixen espècies i ecosistemes. El paper vegetal es situa al mig de la pàgina i actua com a frontera temporal que connecta i separa les dues parts de la composició, reforçant la idea que les decisions del present poden determinar allò que arribarà, o es perdrà, en el futur.




[ARTICLE 5]

L’article cinc destaca el paper essencial de les plantes en el manteniment de l’equilibri ambiental, ja que contribueixen a mantenir nets l’aire, l’aigua i el sòl, a més d’absorbir grans quantitats de CO₂. En el manifest es denuncia que activitats com la desforestació i l’ús de combustibles fòssils han alterat aquests equilibris naturals, posant en risc els ecosistemes i la supervivència de moltes espècies.

La proposta visual relaciona aquest article amb la contaminació a través de l’estètica del glitch o error digital. La informació apareix repetida, fragmentada i desordenada, generant una sensació de saturació que simbolitza l’acumulació de contaminants i l’alteració dels equilibris naturals. Igual que la contaminació degrada l’aire, l’aigua i el sòl, el glitch corromp la informació i dificulta la seva lectura. D’aquesta manera, el llenguatge visual converteix la pàgina en una representació d’un sistema col·lapsat, on tant la natura com la informació apareixen deteriorades per l’impacte de l’activitat humana.




[ARTICLE 6]

El consum de qualsevol recurs no renovable queda prohibit.

En el sisè article reflexiona sobre la importància de les plantes en l’equilibri ambiental del planeta i sobre les conseqüències de la seva degradació. La contaminació, la desforestació i el consum excessiu de recursos alteren els cicles naturals i posen en risc les condicions que fan possible la vida.

Per representar aquesta idea, s’utilitza la cianotípia, un procés basat en la llum i la química que transforma les empremtes de les plantes en imatges. El procés es converteix així en una metàfora de la contaminació: la natura deixa de mostrar-se com un element viu i es converteix en rastre i absència. L’elecció del blanc i negre reforça aquesta sensació de pèrdua i degradació, i alhora manté la coherència visual amb la resta del projecte.




[ARTICLE 7]

La Nació de les Plantes no té fronteres. Cada ésser viu és lliure de transitar-hi, traslladar-s’hi i viure-hi sense cap limitació.

En el setè article, Mancuso qüestiona la idea de les fronteres com a límits artificials que interrompen la continuïtat dels ecosistemes La fragmentació del territori afecta processos naturals com la dispersió de llavors, la pol·linització i la migració, alterant la connexió entre els diferents sistemes vius.

Per representar-ho, la informació de les espècies apareix tallada i fragmentada, situant-les al marge i generant una sensació de discontinuïtat. Així, la gràfica converteix les fronteres en una metàfora de la separació, mostrant una natura fragmentada on la connexió i el moviment han estat substituïts per l’aïllament.




[ARTICLE 8]

La Nació de les Plantes reconeix i afavoreix el suport mutu entre les comunitats naturals d’éssers vius com a instrument de convivència i de progrés.

En el vuitè i últim article, es posa en valor la interdependència i la cooperació entre els diferents éssers vius. La natura funciona com una xarxa de relacions en què cada organisme depèn dels altres per mantenir l’equilibri dels ecosistemes. Quan aquestes connexions es trenquen, el sistema es debilita progressivament fins a posar en risc la continuïtat de la vida vegetal.

Per representar aquesta idea, el concepte visual es construeix a partir d’una xarxa de línies i connexions que relaciona les diferents espècies de l’article. Cada element forma part d’un sistema més ampli i mostra que la natura no està formada per organismes independents, sinó per una estructura viva i interconnectada.




El títol del projecte, 404 Flora Not Found, parteix del codi d’error 404 utilitzat en l’entorn digital per indicar que un contingut no existeix o ja no pot ser trobat. Aquesta referència s’utilitza per traslladar aquest “error de sistema” al món natural.





S'ha utilitzat una enquadernació rústica invertida., es a dir, que els plecs estan plegats i enquadernats per la part oberta, de manera que per accedir al contingut és necessari obrir cadascuna de les pàgines.

Aquesta decisió fa que, a primera vista, el llibre es presenti com un objecte completament blanc, ocultant el seu interior i reforçant la idea d'absència. El contingut només es revela a través de l'acció humana, convertint l'acte d'obrir el llibre en una metàfora de l'impacte que l'ésser humà exerceix sobre la natura.




404: Flora Not Found no pretén oferir una solució ni revertir la situació que mostra. La intenció principal és generar una reflexió crítica i obrir un espai de pensament sobre les accions presents i com això pot afectar directament al futur.

Si no hi ha consciència ni canvi en el present, el que avui encara és natura pot acabar convertint-se en registre, memòria o absència.





:)